Pujada d'adrenalina

Calla, escolta'm i després parla'm....

Una vegada més,

vull parlar amb tu,

ho necessite.

I tu a l'altre costat,

m'agafes el telèfon 

i respons.

Començe a parlar

i tu fas com si escoltares,

pujada d'adrenalina...

QUAN COMENCES A PARLAR,

I EM FAS RIURE FINS PLORAR.

QUAN ET CONTE LES COSES,

QUE A LA VIDA M'HAN PASSAT!

I penge el telèfon,

aleshores me'n adone,

estic millor.

És una nova sensació,
m'agrada sentir-la,
dins al cor.

Em fas sentir diferent,

a tota la gent,

pujada d'adrenalina...

Parla, t'escolte i després parle...

DIES D'INCERTESA

Hui, desperte sola a un racó de l'habitació,
mire al meu voltant i no veig a ningú.
M'aixeque i comence a caminar per tota casa.

Veig els quadres de tota la familia junta,
els records que m'envolten d'infantesa,
els joguets amb els que millor ho he passat.

Els ulls s'omplin d'aigua salada,
i les galtes són mullades de llágrimes,
el cor fet un puny ple d'amisats.

Mire per la finestra i veig el meu poble,
ple d'arbres i de costeres,
i una fina capa de neu, recobrint les teulades.

Respire profundament i tanque els ulls.

19 de novembre...

I estar entre el públic, vull tornar a somiar.
Vull sentir les vostres veus i creu re que hi falta més...
Falta més per escoltar, i que açò mai acabarà,
vull creure que ja s'ha fet realitat el meu somni...

Estimar la nostra llengua, res més que fer,
sols això es suficent per a fer el que feu.

I estar entre el públic, i mai deixar de somiar.
Encara estic pensant en quedar-me aquí sentada,
quan les llums s'han apagat i la gent ja ha marxat.
I pense que és un somni fet realitat.

Estimar la nostra llengua, això és tirar avant,
fer el que vosaltre feu, cantar i cridar.

Pense que tots som ú, un mateix puny alçat a l'aire.
I aquest moment ja s'ha acabat, però continuarem lluitant per sempre.
Un somni fer realitat, el de escoltar les vostres veus,
he tengut l'oportunitat i ho he fet, he estat ahí baix, al vostre costat.

Estimar la nostra llengua, res més que fer,
és això el que us dòna espenta per a fer el que feu.

Gràcies per totes les cançons, i per aquells moments.

Els tres heu fet que fòra un dia especial,
un dia que vaig somiar més que mai,
i tot gràcies a les vostres veus, les vostres lletres.
Gràcies per guanyar el temps amb el que feu.

Tot el que senc...

I si et dic que m'encanta vore't, m'encata com i qui ets, m'encanta la teua mirada i el teu somriure...I si et dic que eres especial, que eres perfecta i que eres com a mi m'agrades? Dis-me que en vols i em faré voler, dis-me que vols i t'ho donaré...dis-me alló que necessites i jo, estaré allí, al teu costat...


I si et dic que espere sempre que vingues a vorem, que espere tornar-te a voret, espere que tornes a ser meua... I si a l'orella et conte els nostres somnis, a l'orella et done un bes i et dic amb veu baixa que te vull? Dis-me que en vols i em faré voler, dis-me que vols i t'ho donaré...dis-me alló que necessites i jo, estaré allí, al teu costat...

I si et dic que el vent em du els teus records, em du el teu olor, les ganes de tu... I si obric els ulls i t'escolte atentament, i em mires, et faig un somriure, et tanque un ull i et vull? Dis-me que en vols i em faré voler, dis-me que vols i t'ho donaré...dis-me alló que necessites i jo, estaré allí, al teu costat...

I esperaré la teua resposta, esperaré a que senques el que jo també senc, i tancaré els ulls, somiaré.

Quan et tinga, tindré els meus dessitjos, tindré el que em falta, el que ara més necessite...

Esperaré a que vingues a busacar-me, a que el teu somriure responga al meu, esperaré a que per fi, el teu cos siga meu....