Hui, desperte sola a un racó de l'habitació,
mire al meu voltant i no veig a ningú.
M'aixeque i comence a caminar per tota casa.
Veig els quadres de tota la familia junta,
els records que m'envolten d'infantesa,
els joguets amb els que millor ho he passat.
Els ulls s'omplin d'aigua salada,
i les galtes són mullades de llágrimes,
el cor fet un puny ple d'amisats.
Mire per la finestra i veig el meu poble,
ple d'arbres i de costeres,
i una fina capa de neu, recobrint les teulades.
Respire profundament i tanque els ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada