dissabte, 20 d’octubre del 2012

No et conec ben bé, ni et conec bé.


Però podria estar escrivint pàgines i pàgines,
em farien mal els dits perquè arribarien a ser llibres.
Podria escriure tot el que em vas semblar parèixer,
i fins i tot allò que als ulls reflex vaig veure.
Podria trencar-me els ossos de tant d’escriure,
la mina del llapis s’esgotaria en segons...

I m’imagino al teu costat, com vam estar.
Els nostres dits fortament entrellaçats.
Els nostres cossos a la pista sense parar de ballar.
Els ulls creuant mirades de complicitat.
I imagino com mai havia imaginat.
Tu, jo; la resta del món no em va importar.

Podria agafar una simple fotografia, veure’t,
i amb el que vaig poder saber, descriure’t perfectament.
Agafar la mateixa fotografia i pensar en tot el que vam fer.
Aconseguiria, al rostre, un gran somriure,
i adrenalina per tot el meu ser.
Em sentiria feliç després de tan de temps.

I m’imagino el que no arribarem a ser,
però si que ho vam aconseguir durant un temps.
En aquell mateix moment que et vas deixar tocar.
I m’imagino amb tu i em sento bé, millor que mai.
I et dic gràcies per arribar a la meua vida.
Tu i jo; la resta del món no em va importar.

dissabte, 25 d’agost del 2012

Un obrir i tancar d'ulls...

...i en eixe obrir i tancar d'ulls tu deixes de ser qui eres.

En un obrir i tancar d'ulls m'he de fer la idea de que no existeixes.
I en aquell obrir i tancar d'ulls una llàgrima recorre la meua galta.
És l'obrir i tancar d'ull que m'ha de fer oblidar-te...

dimecres, 1 d’agost del 2012

Et torne a mirar als ulls

I sent el que vaig sentir ahir...
I lamente que siga així...
I, una vegada més, sense voler, em tornes a enamorar...

dimecres, 25 de juliol del 2012

Ets ángel...

Mire on mire, ahí estàs.
Senta el que senta, ahí dins.
Vulga el que vulga, és per tu.

No tinc altra cosa que els teus moments,
els records de vivències compartides.
No tinc altra cosa que les anècdotes,
les paraules que cada dia em deies.

No espere altra cosa que el dia somiat,
en el que vens i, sense pensar-ho, m'abraces.
No espere altra cosa que no siga el teu t'estime,
el veure't aparèixer i que el meu cor més fort bategue.

Mire on mire, ahí estàs.
Senta el que senta, ahí dins.
Vulga el que vulga, és per tu.

Ets com un àngel,
perquè tot el que faig ho faig per tu...

Ets àngel...

dimarts, 26 de juny del 2012

No baixes el cap i gires el cos.

Em van ensenyar a viure
però sempre faig el que vull.
Clar que és difícil no enganyar-se,
però així és com un més apren.

Pose el meus límits, els meus obstacles.
Invente el meu món perfecte i somie.
No entenc les barreres fixades, tot ha de ser possible.
Però del que estic més orgullosa és d'haver aprés:

No hi ha ningú més important que tu mateix,
no pot haver ningú capaç de canviar-te,
no deu haver ningú que t'enfonse i et mate.
Ets tu el més important, has de ser fort.
Ets tu per qui has de lluitar, ningú més ho farà.

divendres, 22 de juny del 2012

No és com ho veus...

No és llarga la nit,
ni curt és el dia.
No és gran el sol
i petita la lluna.

No és espant la mort,
ni alegria la vida.
No és petit el plor
i gran el somriure.

No és tot com ho veus,
ni res com ho sents.
No és tot el que escoltes
i mai és quan calles.

No és sols una mà,
és l’espenta a seguir.
No és sols una mirada,
és saber que estan.

dilluns, 18 de juny del 2012

És preferible...

Preferisc estar dins d'un món imaginari,
allà, sentada a un portal.
Imaginar que estàs al meu costat,
que parle i comences a parlar.
Que rius i jo també ho faig,
que et quedes mirant-me, atenta.
I aleshores deixe de parlar,
i em quede miran-te, perfecta.
T'arrimes a mi, jo a tu,
em beses, no puc negar com t'estime.

És preferible el món imaginari,
allà on et puc tenir al costat,
on ets com sempre he somiat.

Preferisc estar dins d'aquell món,
on és possible tot el que has somiat,
i perquè et puc sentir al costat.


divendres, 15 de juny del 2012

No em contes res?

No seràs tu la persona a la que confese fins el meu últim secret?
No seràs tu aquella persona que s'ha guanyat la meua confiança?
I per què no em contes res?

dimarts, 12 de juny del 2012

Qui sou?

No entenc que feu amb mi,
mals pensaments,
no entenc perquè veniu.

No vull vore-vos més,
mals sentiments,
no vull més mal d'aquest.

No viscau més junt a mi,
mals moments,
no viscau un dia més.

No enyoraré el vostre temps,
mals presentiments,
no enyoraré el que hem viscut.

No ploraré al no vore-vos,
males intencions,
no ploraré al no setir-vos.

No m'aturaré si no esteu,
males tristors,
no m'aturaré si es feu desconegudes.

No m'amagaré si em falteu,
mals ànims,
no m'amagaré si s'amagueu.

No canviaré si calleu,
males paraules,
no canviaré si ja no us senc.

No cauré si no us sent,
mals camins,
no cauré, per sempre caminaré.



dimecres, 6 de juny del 2012

Amiga


"Amiga, la que sempre està, de la que necessite la seua mà.
Amiga, tu, les teues manies, tot el que et fan com ets...

Amiga, gràcies per sempre estar, per que amb tu vaig a comptar.
Amiga, gràcies per amb mi parlar, i per compartir moments que no vaig a oblidar.

Amiga, tu, les teues manies, tot allò que necessite tant.
Amiga, la que veus a l'espill, la que vas formant dia a dia...

Amiga, gràcies per sempre continuar, per que et necessite per estar.
Amiga, gràcies per amb mi pensar, jo, amb tu, sempre ho faig..."



diumenge, 3 de juny del 2012

Somie.

Et tinc al meu costat,
puc notar com estàs,
amb els besos i algun abraç.

Et puc acariciar,
al teu costat res fa mal,
amb les paraules m'arribes a calmar.

Veig com no t'has allunyat,
que continues proporcionant-me felicitat,
amb cada paraula que hem fa animar.

Note com m'intentes abraçar,
"gràcies per continuar al meu costat,
et necessite, no t'allunyes mai".


Però desperte del somni i comence a plorar,
no et trobe al meu costat.


I no deixe de pensar,
tot el que t'estime, com t'ho puc demostrar?

Si dels meus dies t'has amagat,
i és impossible veure't passar,
contar-te tot allò que tinc per contar.

Ja saps que per a mi tu ets important,
i, encara que no ho cregues, ets molt gran,
però et necessite, cada dia, trobar.

Vull l'esperança de que vas a estar,
sé que sols tu hem pots calmar els mals,
i, també, tu hem fas riure de veritat, com mai.

Necessite amb tu poder parlar,
perquè t'estime tot el que puc arribar a estimar,
dir-t'ho a la cara amb sinceritat.

No t'amagues més i vine'm a buscar,
necessite, amb tu, més del que he somiat,
com mai ningú ho ha fet, arribar-te a estimar.

No hem deixes amb el somni i dona'm un abraç,
necessite notar-te i saber que estàs,
tocar-te i saber que estem a la realitat.

Tot el que t'estime, com t'ho puc demostrar si no estàs?

(I fa mal, quan necessites a algú i notes com no està,
i plores, quan la busques i resposta no hi ha.
I fa mal, quan vols llançar un bes i no està la persona important,
i plores, quan te n'adones que és eixa la realitat.

Perquè en cada moment, en cada instant, cada anècdota que contar sempre, abans, pense: "ja podria estar ací"
I el torne a dir, que com tu, ja saps, ningú.)  #etsespecial

Vine ací, on jo estic i fes que del somni no desperte mai...

dimarts, 29 de maig del 2012

Hi ha moments...

Hi ha moments que estem tristos i sols necessitem que plorar,
necessitem uns braços als que abraçar-se, unes paraules que ens animen,
necessitem música per desapareixer, fer coses que ens ajuden a distreure'ns,
necessitem als amics per poder traure un somriure, als familiars,
necessitem a aquella persona especial amb la que tant confiem i no ens fa vergonya res.

Hi ha moments que estem contents i necessitem moltes coses,
necessitem uns braços als que agarrar-se, unes paraules per parlar,
necessitem música per surar, fer coses per sentir satisfacció,
necessitem als amics per passar temps, també als familiars,
necessitem a aquella persona especial amb la que tant confiem i tant bé estem.

Hi ha moments indiferents i necessitem, ahí, permaneixer,
necessitem uns braços per saber que estan, unes paraules per passar,
necessitem música per oblidar, fer coses per poder continuar,
necessitem als amics per confiar, als que més volem, als familiars,
necessitem a aquella persona especial amb la que sols necessites estar.

dijous, 17 de maig del 2012

Era de nit

I les estrelles, poc a poc anaven apagant-se,
la lluna ja no era aquella lluna que jo coneixia,
i a la nit ja no hi havien llops que udolaven,
la nit anava fent-se més fosca del que ja ho era...

I per la finestra d'aquella casa envoltada de xiprers,
una xiqueta que observava, com sempre, la seua estrella,
dessitjant cada nit que mai s'amagara,
va esclatar amb un plor perquè no la trobava...

I dins d'un cotxe hi havien dos amants que ja no es besaven,
quiets mirant que era el que pasava aquella nit tan estranya,
buscant sense descans la lluna plena,
aquella que a les nits tanta llum donava...

I tirant la brossa dos adults passetjant,
una llumeta a la mà per donar-los claredat,
mirant-se un a l'altre amb cara d'estrany,
quina nit més boja la lluna els va donar...

I les estrelles en aquell món ja no existien,
la lluna va deixar de brillar per sempre,
els llops, algún, encara udolava,
i la nit, fosca com el buit, va deixar d'exsistir...



dimecres, 16 de maig del 2012

Tot pareix normal, com abans

Tot pareix normal, com abans; però me n'he adonat de que tot ha canviat, que el demà ja és diferent.
Tot pareix normal, com abans; però no és veritat, canvia la forma de mirar, de parlar, canvia la forma d'estimar.
Tot pareix normal, com abans; però em buscat el que era imperdible i, encara que no ho cregues, ja res és igual, comença "lo" bo.
I comencem a saber caminar; a no mirar enrere en cap moment, a lluitar amb la força que l'experiènica ens ha donat.
I comencem a riure més fort; a tenir més forces per seguir lluitant, son els nostres moments, aquells que no canviaran mai.
Tot pareix normal, com abans; però no és exactament com sempre ho hem fet, ja hi ha un altre sol al cel.
Tot pareix normal, com abans; però és per la pot que tenim a obrir els ulls ben bé i veure la realitat.

dimecres, 9 de maig del 2012

Són coses que pasaven i ara tant enyore...

#IESSerraMariola


Baixe del bus, els ulls encara estan plens de llaganyes i el meu cos, per despertar, soporta a l'esquena una motxilla pesada.

En cada autobús persones d'un poble diferent, però que tots comparteixen el mateix institut i molts, entre ells, són amics.

Entraves al recinte, a uns els semblava més atractiva la idea d'asseures a la Cantina i a altres, esperar plantats, fora, fins que sonava la sirena.

Quan sona, entrem tots per dos portes no molt grans; depén del curs per creuar més o menys corredors i pujar més o menys escalons.

T'asseus a una taula d'eixes verdes, la professora comença a explicar coses, fas com si escoltares encara que sols penses en tornar a dormir.

S'acaba la classe, has de baixar al taller o muntar fins plàstica o música, anar al gimnàs o quedar-te recolçada al radiador parlant.

Passen tres classes, quasi les once, és hora del pati, a l'hovern entres amb pressa a la Cantina per agafar un bon lloc.

Són quasi les once, és estiu, tens pressa per agafar l'entrepà que a la Cantina han preparat i vas, amb ganes, fora al sol.

Torna a sonar la sirena, moltes vegades tens retards, t'asseus, sense deixar de parlar, a una cadira verda que no és molt còmoda.

La professora, ja dins, tu, ara, no li fas ni cas perquè has d'acabar de contar-li això que has començat, et bonega.

Prens apunts i corregeixes activitats, fem un exàmen que tinc clar i l'acabe prompte, encara que no sóc la primera.

Ens queda un altre pati, així que continuem parlant i fem gracietes recolçades a un pilar, com m'entra set, anem a la font.

Ara si que si, s'acaba el matí i amb ganes et poses las motxila que pesa un mort i ixes, despedint-te, fins l'autobús.

Més d'un quart de camí, amb unes ganes immenses de dinar, baixes del bus, camines fins al portal, i ara si, t'estàs pixant.

#IESSerraMariola

dimarts, 8 de maig del 2012

M'agradaria...

...abraçar-te a la nit, fer-te un bes abans d'eixir de casa, trobar-te quan torne, que em regales un somriure, saber que estàs al meu costat a tot moment, que tu també m'estimares, deixar algun moment del dia de pensar amb tu, dinar i sopar a la mateixa taula, compartir coixí amb tu, distreure'm mentre mire el teu rostre, escoltar-te de fons, eixir de l'habitació i veure't, compartir amb tu els moments més especials, dormir arropada a tu, escoltar-te i somriure, que s'il·luminen els meus ulls a l'escoltar-te parlar, canviar les casalles per besos, intercanviar mirades de tendresa, il·lusionar-te amb la meua presència, girar el cap i veure't, passejar agafats de la mà, animar-te quan tot fa mal, que comptares amb mi, regalar-te un dia especial, dibuixar al teu rostre un somriure, que no m'odiares, saber que tu també penses amb mi, tocar els teus dits, acariciar els teus llavis amb les meues mans, deixar-te lliure...si, això és el que vull, deixar-te lliure per a que fages tu la teua vida...això si, deixa'm somiar i mai, mai deixes d'estar...

divendres, 4 de maig del 2012

Ella porta pirri...

Està al carrer major, jugant amb altres companyes de classe.
Però sols puc fixar la meua mirada amb ella...

És petita, no té més de deu anys i juga com quan jo era també petita.

Estan a la font del mig passant per damunt dels xorros, agafant aigua amb la boca i sense menejar-se, pensar que són un surtidor. Quina marraneria! però el meu rostre dibuixa un somriure perque jo, a la font, també feia de surtidor.

Té el pél rull, de color marró; els ulls els té verds i duu unes sabates de xarol.

Note com ja s'han cansat de passar la vesprada a la font i com, ja que encara no s'ha fet de nit, decideixen anar a un altre lloc; la seguisc...

Juguen amb la sorra d'aquella casa que esta per contruïr, fent ponts, tunels i agafant qualsevol cosa per a fer com si fós algun transport. Estan bruts fins les orelles.

Ja s'ha fet de nit, les flors de les malles que duu es confonen amb la runa; la camisa és d'una altre color i les sabates ja no pareixen de xarol. I ara, els pirris s'hen desfet i duu el pél solt, conduït pr l'aire.

He pensat que me'n torne a casa, sé que estarà bé i que tornarà prompte a casa; no deu tardar molt.

Encara estic esperant-la...recorde perfectament com va eixir de casa després de dinar, tenia ganes de tornar a l'escola per estar amb els amics, em va dir fluix i a l'orella que m'estimava i que després anirien a jugar; em va demanar que estaguera prop d'ella.

Encara estic esperant-la...estic esperant aquelles cames flaques cobertes amb unes malles a flors, la camisa de color blanc amb un dibuix de Minnie, les sabates negres de xarol, les ulleres roges que tant bé li sentaveni com no, espere aquell pél arreplegat amb pirris...

Encara estic esperant-la...espere la roba per a llavar i a qui donar-li de menjar; a aquella xiqueta que a totes hores em feia companyia...

Encara estic esperant-la...però sé que on estàs, estàs bé...cuida't i pensa sempre amb mi; des del cel vigilaré tots els teus passos...

dijous, 3 de maig del 2012

T'estime

Ho confese, ja està bé de tonteries...

Si, m'agrades...ho note.

Quan estàs no puc deixar de mirar-te,
quan no estàs no puc deixar de pensar amb tu.
Les nits que no dorm és perque m'has dit o t'he dit alguna cosa que no volia.
I aquelles llàgrimes que ixen de mi és per alguna cosa que no em fet bé.

M'agrada la teua forma de caminar,
com poses els peus de forma diferent a la gent normal,
i com et paren eixos pantalons bossuts amb el vent,
els fa apegar-se a tu com a mi m'agradaria fer-ho;
ho confese, els tinc enveja...

M'agrada la teua forma de escriure a l'ordinador,
i com lentament meneges les dos cames al mateix temps,
com recolces la palma de la mà al davant del teclat,
acaricies cada tecla com a mi m'agradaria fer-ho;
ho confese, els tinc enveja...

M'agrada la teua forma de mirar la televisió,
atenta a cada pas, a cada moviment que fa el protagonista,
com deixes de prestar atenció a altres coses per quedar-te bocabadada,
sols et fixes amb aquella pantalla com a mi m'agrada fixar-me amb tu;
ho confese, li tinc enveja...

M'agrada la teua forma de quedar-te a l'habitació estudiant,
sols possant atenció a aquells llibres fotocopiats,
amb el subratllador a la mà per a les coses més importants,
passant amb delicadea cada pàgina com m'agradaria que em tractares;
ho confese, els tinc enveja...

M'agrada tot el que tu fas,
perque és això en el que consisteix el joc de l'amor,
trobar perfecta a la persona que està dins del teu cor.

Ho he confesat, ja està bé de tonteries...

Si, m'agrades...ho note.

diumenge, 29 d’abril del 2012

Vas i tornes...

Coses que venen...

Els sentiments, les rialles, moments, paraules, caricies, cançons, lletres, mirades, cridades, les nits, el dia, el vent, nosaltres, els besos, les mans, les hores, camises, fotos, victòries, errors, resaca, reunions...

I després, aquestes, totes les coses que venen, se'n van... i et trobe a faltar...

dijous, 26 d’abril del 2012

Escric per escriure...

Rames d’olivera, un raig de sol,
aquella carrasca, les bellotes,
coses que venen, altres que se’n van,
un tractor, aquell home,
mentides, un camí per asfaltar,
unes cabres, muntanyes,
arbres cremats, conills,
unes escales, ametlles verdes,
pejades, els piulejar dels ocells,
un clot, fulles seques al terra,
llavors que van volant, gira-sols caiguts,
sabates abandonades, bancals de pedres,
dos amants, anem corrent,
l’horitzó, un quadre,
estem pa’ foto, aquella vesprada,
la primavera, una casa de fusta,
milers de mosquits, brossa,
aquell record, un més,
la nostra cançó, una casa abandonada,
diem la veritat, un mur que té el teu nom,
escric el meu, una idea,
dibuixe un cor, una camisa a quadres,
pantalons vaqueres, un amagatall,
aquell barranc, un riu,
aigua, l’altre plora,
no hi ha mar, et mire,
dissimules, una motxilla,
entrades per al concert, un cubata,
us convide, cinc xupitos,
deu euros, rialles,
el tren, tots bufats,
un instrument, cada paraula,
un bateg diferent, l’ambulància,
vàters portàtils, la barra,
una xica, aquell cambrer,
no vull res, molta carn,
una polsera, ulleres d’un moro,
cançons conegudes, un altre cubata,
tot allò que oblidem, la meua cartera,
vols veure el DNI, em preguntes l’edat,
em trobe un boli, comence a pensar,
escric, un arxivador,
la teua foto, et busque,
t’ho done, un café,
quan vulgues em pots cridar, un sms,
t’estime, un altre,
vull vore’t, animals,
un passeig, aquell parc,
un edifici, la platja,
aquella xica sola, que no parla,
el periòdic, ulls blaus,
cordons descordats,
classes avorrides,
paraules que no entens, crits que no escoltes,
el dia els trons, una fórmula que aprendre,
un músic que està bo, la seua novia,
aquell balcó, uns canuts,
una marxa mora, el carrer de l’entrà,
està prohibit aparcar, direcció prohibida,
el Castell, la plaça de dins,
la Titanic, una pua,
la jordana, botelles amagades,
un colpet, aigua llimó,
l’escenari, Entre Soques I Rebrotins,
una veu preciosa, un home alt,
altre amb el cabell blanc, ja és de dia,
el que neteja, la diana,
croissants amb xocolata, una llum,
xocolata amb xurros, una hamburguesa amb ketchup,
un kebap, més moros,
una farola, aquella excursió,
botes de muntanya, portes que continuen tancades,
un estenedor ple, traje i corbata,
focs d’artifici, el pirotècnic,
una ajuda, la serra està en flames,
un abraç amb sentiment, paraules tendres,
un dinar familiar, ves a per aigua,
la Font del mig, ma casa,
el raval, els músics tocant,
gent que no coneixes, tot torna a ser com abans,
la gent es mor, ningú al carrer,
un camí sense eixida, m’he perdut,
comence de nou, el ordinador,
encenc el xat, tu connectat,
un sms, fa temps que no ens vegem,
un altre café, ara amb llet,
dos cadires, una taula,
el bar, paraules amb confiança,
classes de física, amics oblidats,
aquell mestre pessat, quan de temps,
un examen, ungles mossegades,
un rellotge que no marca l’hora, mitja hora,
la manifestació, molta gent,
padastres als dits, un tatuatge,
el teu nom, els obriculars,
no fer cas, dos amics,
època d’olives, mantes i bastons,
el cotxe vell, en entrepà per a dinar,
cuixot amb tomaca, paper d’alumini,
servilletes de colors, un aniversari,
regals per encetar, vermut que ha sobrat,
ja saps que sopem demà, Coca-Cola d’hacendado,
papes que estan salades, pipes ja pelades,
pastís de moka, coca de xocolata,
un brindis, els amics,
una taula plena, venen de fora,
un projector, fotos d’abans,
cartes per a tu, copes de vi,
ja no m’aclarisc, dos sms,
et necessite, no tinc cobertura,
un accident, plore,
assaig de la banda, el director,
la partitura que m’emociona, Als Creuats,
una obra de concert, llibres pintats,
una gorra amb les meues inicials, un estoig ple de notes,
la meua motxilla a ralles, un anell que he perdut,
l’arracada està trencada, una piga amb forma de cor,
cames per depilar, té més de trenta anys,
una finestra, el sol entrant,
una pissarra bruta, lejia per netejar,
un jove gros, el cine,
la butaca està ocupada, no feu soroll,
t’ha crescut la barba, de nou un sms,
estàs prop meu, et veig,
un full informatiu, no em dius res,
ulleres velles, agendes buides,
tornem a quedar, em mires,
me’n vaig a sopar, macarrons al forn,
un zoo de joguet, un xiquet amb xupló,
el carret d’aquella càmera, les teues mans,
una forqueta, m’apeteix una pizza,
un viatge a Itàlia, enamorem-se a Venècia,
tot ple de rius, el meu poble,
el molí, la molinera,
balons de l’escola, aquella cabanya,
una casa que no és nostra, la corrent s’endu la merda,
també pots pixar, caus i et banyes,
calcetins per canviar, el terra és de parqué,
una altre bac, m’he fet mal,
un nou amic, aquell viatge a Santiago,
dos anys sense vore’ns, el xat,
una altra conversació, la claueta de la llum,
la llum d’emergència, cabells rulls,
el móvil sonant, m’has tocat,
tinc vergonya, m’agregues al facebook,
t’escric un twitt, eres especial,
de festa de nou, aquell xic alt,
cabells curts, litrones de mentira,
més canuts, t’envie un sms,
no entens el que posa, que et vull més que a ningú,
no contestes, em desespere,
molts més sms, tampoc contestes,
em canse, camine buscant-te,
comence a plorar, em perc,
trobe a un xic, li dic que m’acompanye,
alguna cosa més, no van a agafar-nos,
deu minuts a l’estanc, estàs netejant,
la CAM, un conegut,
el salude, la iaia amb l’amotet,
se’n va a l’assut, hi ha concert,
em visc de músic, estic nerviosa,
he de solejar, sopar de Santa Cecilia,
et convide, no has vingut,
un retrovisor, una camiseta amb un dibuix,
la televisió, una serie,
la meua cançó, t’estime,
adults que no ho són tant, el barret,
no et conec, llums de discoteca,
gots trencats, l’home que prepara còctels,
estic apegalosa, m’he de dutxar,
la resaca, ulls axinats,
em note buida de tu, això és el que em dius,
mirades sense sentit, pantalons curts,
una ona suau, altra més gran,
estan fent surf, torne al poble,
me’n vaig de festa, em torne a bufar,
us convide de nou, parle sense parar,
balle de manera estranya, me’n vaig a pixar,
tu tens mocadors, m’acompanyes,
canvie els sms per paraules, et bese l’orella,
m’agafes, em toquen,
no fem cas, me n’he d’anar,
et quedes sol, no tinc claus,
em faig un sàndwich, “jamón-york” i formatge,
la sandwichera, no tinc fam,
pren per a tu, matalassos al carrer,
tots junts, un partidet que jugar,
coses que celebrar, per maquillar-se,
gel per al got, el dentrifici de Colgate,
xampú, animalades,
el piso, botelles de café licor,
coses per sopar, un mòbil carregant-se,
un cotxe groc, em pegues,
som nosaltres, et veig passar,
el cride, ara em contestes,
t’he vist, em trobes,
caminem mentre parlem, la meua colònia,
és nadal, diuen que ell naix,
és pasqua, ja mor,
torna a viure, més plors,
les nostres bicicletes, els patins,
anem fins la mola, el joc de pares i mares,
el bateig, més animalades,
l’institut, pareix que he crescut,
el primer bes, note alguna cosa dins,
sóc innocent, t’envie un sms,
m’he enamorat, em toques,
te’l pille, parlem,
un café, els nostres dits,
els ulls que ens miren, tu i jo,
moments inoblidables, cançons que ens recorden tot allò,
el teu llit, una peli al menjador,
camisa a quadres, pantalons vaquers,
el cinturó, la roba interior,
un hotel, l’habitació número 11,
per terra, rames d’olivera,
sabates perdudes, gira-sols en flor,
milers de mosquits, els cafés,
sms, un riu,
l’altre plora, dos amants.

dimecres, 25 d’abril del 2012

Imatges

Més que imatges són records,
records d'aquell dia especial.
Sols fan que repetir-se dins meu,
no em deixen pensar en altres coses.

Imatges de la teua mirada,
del teu somriure,
del teu cor bategant més fort.

Records d'aquell lloc,
dels arbres que ens envoltaven,
d'aquell moment.

Imatges del meu cos tremolar,
d'aquella vergonya,
dels sentiments que m'habitaven.

Records dels teus besos,
dels teus dits recorrent el meu cos,
del teu alé prop del meu.

Més que imatges són records,
records que no se'n van.
Un dia especial al teu costat,
un moment inolvidable.

Records que em fan reviscolar,
despertar d'aquesta vida.

Imatges que m'ajuden a somiar,
m'ajuden a pensar.

Records que estime molt,
estime a la persona amb el que els vaig passar.

Imatges de tu,
de totes les parts del teu cos.

Més que imatges són records,
records d'aquell dia especial.

Són imatges que m'agraden,
records que no vaig a oblidar.

dimecres, 18 d’abril del 2012

Es así de fácil...

Fíjate en sus ojos.

Lo ves? Está llorando, lo está pasando mal...
Pregúntale que les pasa a su corazón...
Demuéstrale que estás a su lado.

Así confiará en ti y estará siempre a tu lado...
Y cuando lo necesites también estará junto a ti.

Es así de fácil; fíjate en sus ojos...

divendres, 13 d’abril del 2012

Inspiració "Sábado Noche" (4)

1-La història de la madalena!
Això és la història de una madalena com una altra, la diferència es que aquesta estava al carrer i sols li quedava el paper i aquelles molletes que li queden sempre inclustrades. I de colp a repent, un home gira el cantó i se la veu... l'agafa i comença a menjar-se aquelles molletes; un home que estava mirant-lo es preguntava:
-I si ixe paperet està pixat per un gos?
I el home que estava menjant-se el paperet, es veu que es comunicaven mentalment, li va contestar:
-És el que a mi m'agrada.
 Aleshores li va contestar:
-I si l'ha xafat un cotxe, o un home?
-No passa res, és el que més m'agrada de la madalena i no vaig a deixar-ho pedre.
-I si a cagat un gos, ja fa molt de temps, i s'ha secat i el vent se l'ha endut?
-Però que és el que a mi m'agrada!!

Tot seguit, el home del paperet va entrar a un kebap...però l'altre home que estava vigilant-lo el va seguir...

2-La història verdadera de les salses dels kebaps!


-Un rollo mixto!
-Con trodas las salsa?
-Si, con todas...
I l'home que l'estava escoltant telepàticament li va dir:
-Tu sas d'on venen les salses dels kebaps?
-Ja estàs donant-me la tabarra!! -li va contestar l'home del paper i de les salses
-Jo t'explique ara mateix d'on venen:
La salsa de iogurt és quan en un kebap el moro està dins, mirant no sabem lo que, fent-se payes i omplint potets de semen.
El ketchup és quan la dona moro, perque en tots els kebaps, encara que no ixca hi ha una dona moro, té la regla, ixa sang també la posen en potets.
I la salsa picante és una mescla dels dos...vamos quan estan vinga a fornicar!
-Que asco!! calla't ja!!
-Bueno, et deixe, espere que et sente bé el kebap...!!

dimarts, 10 d’abril del 2012

Amb eixa roba et vaig coneixer i amb la mateixa et vaig oblidar!

Era per la nit, un sopar d'amics.
Tot va començar ahí, més cubates dels prohibits.
I em vaig alçar de la cadira, ja no em vaig aclarir.

La discoteca del cantó...

Ahí va ser on vaig beure més, i vaig anar a per tu.
Sé que tu no vas vindre a per mi.
Un dia de festa, una festa qualsevol.
Una nit de festa, amb la mà sempre plena.

La discoteca del cantó...

Els nostres llavis es van tocar, però ho tinc ben clar.
Amb eixa roba et vaig coneixer i amb la mateixa et vaig oblidar.

dijous, 29 de març del 2012

Dos fulls reciclats...

1.Tu, simplement!

I estava sentada, vas vindre, em vas donar un bes; vas dir que tot va eixir perfecte; em vas mirar, tenia ganes d'abraçar-te, es veu que ho vas notar per què vas allargar els brços i em vas abraçar.

Gràcies per estar en aquest dia tan important al meu costat. Et necessite tant, que pot ser no hi ha ni paraules ni moments que ho donen a conéixer.

2.

Vull obrir els ulls i viure el somni de poder trobar-te al meu costat, junt a mi.

I quan no estàs canviar la paraula "dolor" per la de "soledat", m'agradaria pensar que encara que no ets amb mi, soc feliç; però no, no ho soc.

Vull obrir els ulls i viure en el món perfecte que compartim i que ens fa dels dos sols ú.

I quan no ets amb mi, canviar la paraula "dolor" per la de "soledat"; creure que de les pérdues també hi ha coses que guanyes, sols busca el perquè!

dimecres, 28 de març del 2012

No, no vull obrir els ulls...

No, no vull obrir els ulls i despertar d'aquest somni en el que estic vivint aquests dies; el somni que no em deixa oblidar el que vaig sentir damunt d'aquell escenari.

Tancava els ulls i pensava en que pensaveu; en si estarieu orgullosos de nosaltres; estava pensant en disfrutar, i ho vaig fer.

Quan amb força cancava les cançons i escoltava com cantaveu amb nosaltres, sentia aquell calor del públic del que altres vegades he escoltat parlar. I en cada paraula, mirada o cant, intentava fer-vos gaudir com jo ho vaig fer.

Em va agradar aquella sensació d'estar ahí dalt, junt a les persones (les que van compartir amb mi aquell escenari, i espere compartir-ne d'altres) que en gran part han fet aquest somni realitat.

Després de tot açò, l'única cosa que em falta per dir és: moltíssimes gràcies a totes les persones que hem gaudit amb aquells minuts, i els que de cor també han estat amb nosaltres a aquella habitació.

I no, no vull obrir els ulls d'aquest gran somni que si, s'ha fet realitat.

Gràcies!

dimarts, 27 de març del 2012

Encara que pase al temps mai deixaré de recordar-te

Seguirem recordant-nos com el que som i el que arribarem a ser, i encara que ens barallem, sabrem mirar tots els bons moments i oblidar els que fan mal.

I oblidarem en algun moment, totes les nits en les que no em dormit i tots els llits que em desfet. Els amaneixers sense roba i mirant-nos als ulls; però seguirem caminant, i mai, mai et miraré en mals ulls, per què som humans i com al que som, no som perfectes i tenim tot el dret del món a enganyar-nos.

I seguiré donant pejades al camí, i pas a pas quedaràs molt lluny, però mai, mai arribaré a oblidar-te, per què en aquests moments ets una de les persones més important que hi ha al meu món, i aquests moments, els que visc amb tu, mai vull oblidar-los!

dimarts, 20 de març del 2012

I recordar...

m'agradaria que puguerem vore'ns demà de matí, després d'un viatge amb autobús, a les portes d'aquell institut que ens va fer coneixers...i poder parlar i tot això...

dilluns, 12 de març del 2012

dimarts, 6 de març del 2012

Sempre és millor amb un somriure als llavis :)

Recordes quan eres xiquet?

Fes el mateix, quan estigues trist, pensa que eres una titella, i que tens dos fils, un en cada extrem de la boca; fes un nus a un núvol, somriu.

Després pensa que tens dos fils en cada extrimitat; camina cap a la gent que tens al costat i ofereix-los una mà per a quan necessiten ajuda.

Imagina que tens un fil en cada part del teu cos que es pot moure; comença a parlar,a ballar, a cantar, a riure, i fes tot el possible per a que, tant tu com els teus, estiguen sempre bé.

I recorda'ls dia a dia que sempre és millor amb un somriure als llavis.
I estima'ls, per què tot ser humà és digne de poder tenir aquesta necessitat.

Recordes quan eres xiquet?

Fes el mateix, sempre que estigues trist fes-te passar per una titella i somriu. I si la teua gent està trista intenta fer que es senta millor, i que també ells recorden quan eren xiquets...

diumenge, 4 de març del 2012

Rara jo?

Sóc així, com em vegeu, com em deixe vorer.
Sóc jo, i ningú mai no en fará canviar.
Pot ser siga una persona rara, pero per a vosaltres, que no em coneixeu des de sempre.
Pot ser no entengau el que faig i el que deixe de fer, pero no cal, jo ho faig per mi, perque vull.
I no m'importa el que pense la gent de mi, perque aixó, d'alguna manera, afona a la persona.
No m'importa el que diga la gent a les meues esquenes, ho fa perque no té valor de dir-m'ho a la cara.
Sí, sóc rara, pero perque no hi ha més gent com jo, que sino, no ho seria.
Bé, aquí ho deixe, per a que sapiau el que pense.
Ja está, clar, sóc així i mai ningú em fará canviar.

divendres, 17 de febrer del 2012

Com et va la vida?
Com sempre?
Tot perfecte?
M'alegre...
Salude...
És un adéu,
És un fins prompte.
I amb ell,
Va un T'ESTIME

diumenge, 12 de febrer del 2012

dilluns, 30 de gener del 2012

Inspiració "Sábado Noche" (1)

Que bonito es el amor cuando llega al corazón.
Que bonito el cagallón cuando cae del fogón!

dijous, 19 de gener del 2012

Cosas que suceden en mi mundo...

Conducta hacia lo irracional


Hoy me he levantado con los dos pies a la vez de la cama, me siento bien.
Dame un vaso de agua que voy a empezar a hablar.
Siempre he seguido unos pasos, no eran los míos, ahora empiezo a ser yo.
Quiero que el mundo me vea realmente como soy, no como son.


Desenfoque hacia la realidad, conducta hacia lo irracional, movimientos parados, canciones sonando, mi música, mi mundo, esclavos del tiempo, palabras perdidas, mensajes olvidados, miradas profundas, corazones callados, mi llanto, mi deseo, hermanos perdidos, esclavos atados, prisiones sin rejas, barrotes de esparto y un mundo ahí fuera, mis pasos, mis huellas, seguir el camino, melenas al viento, corriendo despacio, hacer un descanso, gritar fuerte y alto, seguir caminando....desenfoque hacia la realidad, conducta hacia lo irracional.


Aprendí que hacen falta solamente 20 segundos de coraje para cambiarlo todo y que sea mágico.
Ojala tuviera esos 20 segundo y poder decirlo todo.
Me gusta ser así, la gente te mira y no comprende realmente lo que haces, me gusta ser diferente.
Este es mi mundo, a quien no le guste que no mira, que no escuche.


Desenfoque hacia la realidad, conducta hacia lo irracional, movimientos parados, canciones sonando, mi música, mi mundo, esclavos del tiempo, palabras perdidas, mensajes olvidados, miradas profundas, corazones callados, mi llanto, mi deseo, hermanos perdidos, esclavos atados, prisiones sin rejas, barrotes de esparto y un mundo ahí fuera, mis pasos, mis huellas, seguir el camino, melenas al viento, corriendo despacio, hacer un descanso, gritar fuerte y alto, seguir caminando....desenfoque hacia la realidad, conducta hacia lo irracional.


Voy a contarte un secreto, las cosas y momentos más grandes se vuelven pequeños y yo comprendo porque es así.
Se hacen pequeños para poder estar dentro de ti, en tu corazón.
A mi me gustaría oír lo que realmente quiero escuchar y como nadie lo dice, me lo digo.
Gracias por todo, por ser como eres, así, diferente.


Desenfoque hacia la realidad, conducta hacia lo irracional, movimientos parados, canciones sonando, mi música, mi mundo, esclavos del tiempo, palabras perdidas, mensajes olvidados, miradas profundas, corazones callados, mi llanto, mi deseo, hermanos perdidos, esclavos atados, prisiones sin rejas, barrotes de esparto y un mundo ahí fuera, mis pasos, mis huellas, seguir el camino, melenas al viento, corriendo despacio, hacer un descanso, gritar fuerte y alto, seguir caminando....desenfoque hacia la realidad, conducta hacia lo irracional.


He aprendido que las cosas y momentos más pequeños hacen que tu vida sea mejor, disfrutas.
Esos momentos hacen del mío un corazón más grande.
Nadie me tiene que decir que es lo que debo hacer, quiero equivocarme y tal vez de los errores aprender.
Puede que no aprenda, pero esos pasos serán míos, de nadie más.


Desenfoque hacia la realidad, conducta hacia lo irracional...


Comportamiento absurdo


Miro mi mundo, me río.
Salto de un puente, me mato.
Te oigo, te miro, te odio.


COMPORTAMIENTOS ABSURDOS, CAMINOS TORCIDOS, CORAZONES PARTIDOS, DESPRECIO HACIA LOS OTROS, HUMANOS CANSADOS, SILENCIOS SONOROS.


Camino hacia un lado, te sigo.
Cambio mi rumbo, me suicido.
Me oigo, me miro, me odio.


Te cojo la mano, te aprieto.
Empiezo a nadar, me ahogo.
Le oigo, le miro, le odio.


COMPORTAMIENTOS ABSURDOS, CAMINOS TORCIDOS, CORAZONES PARTIDOS, DESPRECIO HACIA LOS OTROS, HUMANOS CANSADOS, SILENCIOS SONOROS.


Me miras con rabia, sonrío.
Vas chupándome el culo, me paro.
Te escucho, te aprecio, te mato.


COMPORTAMIENTOS ABSURDOS, CAMINOS TORCIDOS, CORAZONES PARTIDOS, DESPRECIO HACIA LOS OTROS, HUMANOS CANSADOS, SILENCIOS SONOROS.


Comienzo a leer, me pierdo.
Acabo con tu mundo, te jodo.
Me escucho, me aprecio, me mato.


Te emborrachas al máximo, te aguanto.
Miro el reloj, es la hora, me marcho.
Le escucho, le aprecio, le mato.


COMPORTAMIENTOS ABSURDOS, CAMINOS TORCIDOS, CORAZONES PARTIDOS, DESPRECIO HACIA LOS OTROS, HUMANOS CANSADOS, SILENCIOS SONOROS.


Este es mi mundo, te apunto.
Yo me bajo, quédate solo, lo siento.
Hazlo especial, que nadie lo estropee, tu solo.


COMPORTAMIENTOS ABSURDOS, CAMINOS TORCIDOS, CORAZONES PARTIDOS, DESPRECIO HACIA LOS OTROS, HUMANOS CANSADOS, SILENCIOS SONOROS.


No hay tiempo, yo corro.
No voy ha ser el último, no puedo.
Te suelto la mano, te dejo.


Mi mundo, no el tuyo, lo ahogo.
Mis pasos, no tuyos, te mato.
Mis cosas, no tuyas, me suicidio.

dimecres, 18 de gener del 2012

Deja tus huellas,

Me da igual que sean adidas o nike,
lo que quiero es ver en mi camino tus huellas marcar.

Deja tus huellas en mi caminar,
así en un futuro te voy a poder recordar.

Tinc coses que contar-te!

Mire al cel i pense que ahí tu estàs,
i comence a parlar sola:

"Des de que tu no estàs tot ha canviat,
la mare es tanca a la seua habitació i no para de plorar,
ens diu que em de ser forts i sempre seguir avant.

També ens han separat dels més xicotets germans,
i encara més la casa és plena de soledat,
enyore tot el que feiem en aquell temps passat.

No sé que dir-te, pense que ho veus tot des de dalt,
que vius d'alguna manera al nostre costat,
que continues volent-nos  tant com abans.

Però per si de cas vull hui amb tu parlar,
que em respongues amb alguna senyal,
i així serà més fàcil mirar avant.

Des de que te'n has anat res és igual,
ja no s'escolta alegria i felicitat a casa,
i preferisc estar sola, sentada a un bancal.

Quan arribe a casa per a la mare faig dinar,
la contemple i veig els seus ulls apagats,
correc fins la meua cambra i jo també comence a plorar.

M'agradaria que aquest temps no fóra real
i poder, com sempre, tots junts estar
agafats de la mà i sentats junt la llar.

Que ens contes històries quan arribes de treballar,
que amb tu tornen els nostres germans
i que torne la llum als ulls de la mare apagats.

Espere que el temps sí cure el que dins fa mal,
i poder, sense plorar, tornar-te a recordar,
poder saber que, encara que no estàs, ens cuides des de dalt,"

Baixe el cap i comence a plorar,
gràcies per tot el temps que has estat al nostre costat.

divendres, 13 de gener del 2012

SIMPLES MANÍAS

Recordar el pasado aunque haga daño,
gritar al viento lo que soy, sentirme diferente,
saber que voy a contracorriente y no cambiar el sentido.

Mirarte con los mismos ojos que antes aunque hayas cambiado,
seguir tus pasos que llegan hasta el vacío,
mirar hacia un lado, que no me importe nada, seguir caminando.

Son simples manías,¿cuáles?, las mías.

Equivocarme, saber que lo estoy haciendo y volverlo a hacer,
pensar que, aunque lo digan, el tiempo nada cura,
sentir como estoy soñando y no dejar de hacerlo.

Escribir sin sentido más palabras que números hay,
cambiar la dirección de mis pasos, hacerlos diferentes,
y aunque la gente diga cosas de mí, sé seguir caminando.

Son simples manías,¿cuáles?, las mías.

Sentarme sola, decirle al viento, al cielo y nubes aquello que siento,
tumbarme en tu cama, empezar a hablarte y que me escuches,
de vez en cuando, sorprenderte y darte un fuerte abrazo.

Mirarme en el espejo y convencerme de que todo va bien,
poner música y volverme loca cantando hasta intentar quedarme afónica,
empezar a bailar como nadie lo hace, ser el centro de antención.

Son simples manías,¿cuáles?, las mías.

Pasar las horas tirada en el sofá viendo la tele,
sentirme sola, aunque no lo esté, y pensar desde dentro,
decidir los pasos que voy a dar, y sí, equivocarme.

Tenerte a mi lado, saber que estás y contar contigo,
llamarte amiga, que es eso lo que eres, y llevarte en el corazón,
convencerte de que vengas conmigo de fiesta y darte las gracias.

Son simples manías,¿cuáles?, las mías.

Escribirte un poema que te ayude, recordando todos los momentos,
quedarme muda mientras por dentro, hablo conmigo misma,
alegrarme en cada regalo, en cada beso, abrazo y deseo del otro.

Morderme las uñas, más la del pulgar y corazón, incluso las de los pies,
marearme al ver sangre y estremecerme al hablar de operaciones,
hacer como sino, pero realmente escuchar.

Son simples manías,¿cuáles?, las mías.

Cuando tengo frío, mover los pies y darle golpes a algo,
no sé mentir porque mi rostro sonriente me delata,
adoro el tiempo libre porque hago lo que quiero.

Me guatan los días sin hacer nada junto a las amigas,
nos emorrachamos psicológicamente constantemente,
y nuestras conversaciones siempre terminan con el mismo tema.

Son simples manías,¿cuáles?, las mías.

Comer carne y no tanto dulce y tener a la compañera barriga,
no me molesta lo que la gente hable de mi, yo paso,
y simplemente soy así, soy yo, me siento feliz.

Volver a dar las gracias una y otra vez,
pensar que el corazón tiene para cada persona un rincón,
llevarlos a todos dentro, amigos, familia y conocidos.

Son simples manías,¿cuáles?, las mías.

Contar mis secretos aunque no te interesen,
intentar hacer reír al que está a mi lado aunque me cueste,
no esconder nunca mis defectos, porque ellos me hacen así, como soy.

Siempre parecer que esté enfadada y de repente, sacar una sonrisa,
decir tonterías y burlarme de mi misma,
cuando te sientes mal, te digo que aquí estoy, para lo que quieras.

Son simples manías,¿cuáles?, las mías.

Silbar canciones, inventarlas sobre la marcha,
cantar bien fuerte aunque suene desafinado,
imitar a King África haciendo La Bomba o Paquito el Chocolatero.

Encerrarme en mi habitación y hablar con el techo,
dejarlo todo a un lado, aunque sea preciso, y ir a ayudarte si lo necesitas,
ir siempre a mi ritmo aunque sea despacio.

Son simples manías,¿cuáles?, las mías.

Tener verguenza al pedir un favor, cualquier cosa,
ponerme nerviosa y no poder dejar de hablar, aunque no me escuchen,
y temblar mucho, hasta las pestañas, al ponerme asík, nerviosa.

Hacer cosas que nadie haría o nadie se atreviese,
saber que estoy a tu lado, ser pesada para demostrartelo,
y una vez más, para terminar, darte las gracias.

Son simples manías, y sí, todas son mías!!

dijous, 12 de gener del 2012

Mentre espere, m'entretenc!

A un racó de l'habitació,
escrivint tot allò que em passa pel cap.
Deixant la tinta de boligraf marcada a un simple paper...


I poc a poc vaig omplint les pàgines,
els meus somnis es queden ahí, entre les línies.
De vegades faig quelcom que altre dibuix...


Al mateix temps, també jo viag somiant,
llegint i repasant cada lletra i cada paraula.
Note com el grosor de les pàgines que queden per omplir va disminuint....


Tot és millor quan comence a escriure,
sent que no tinc barreres que m'estanquen en un lloc concret.
I els meus somnis són així lliures...


La tinta del boli va cabant-se,
ho note amb la forta espenta que he de fer ara cap al full.
Però encara que coste, vull deixar ací, els meus somnis i pensaments escrits.

I entre tots ells, si busques bé,
trobarás a tots els meus amics, familiars, coneguts i persones especials.
Entre ells, has de estar tu, ho sé, acabe d'escriure que et vull...