No et conec ben bé, ni et conec bé.

Però podria estar escrivint pàgines i pàgines,

em farien mal els dits perquè arribarien a ser llibres.

Podria escriure tot el que em vas semblar parèixer,

i fins i tot allò que als ulls reflex vaig veure.

Podria trencar-me els ossos de tant d’escriure,

la mina del llapis s’esgotaria en segons...

I m’imagino al teu costat, com vam estar.

Els nostres dits fortament entrellaçats.

Els nostres cossos a la pista sense parar de ballar.

Els ulls creuant mirades de complicitat.

I imagino com mai havia imaginat.

Tu, jo; la resta del món no em va importar.

Podria agafar una simple fotografia, veure’t,

i amb el que vaig poder saber, descriure’t perfectament.

Agafar la mateixa fotografia i pensar en tot el que vam fer.

Aconseguiria, al rostre, un gran somriure,

i adrenalina per tot el meu ser.

Em sentiria feliç després de tan de temps.

I m’imagino el que no arribarem a ser,

però si que ho vam aconseguir durant un temps.

En aquell mateix moment que et vas deixar tocar.

I m’imagino amb tu i em sento bé, millor que mai.

I et dic gràcies per arribar a la meua vida.

Tu i jo; la resta del món no em va importar.

Un obrir i tancar d'ulls...

...i en eixe obrir i tancar d'ulls tu deixes de ser qui eres.

En un obrir i tancar d'ulls m'he de fer la idea de que no existeixes.
I en aquell obrir i tancar d'ulls una llàgrima recorre la meua galta.
És l'obrir i tancar d'ull que m'ha de fer oblidar-te...

Et torne a mirar als ulls

I sent el que vaig sentir ahir...
I lamente que siga així...
I, una vegada més, sense voler, em tornes a enamorar...

Ets ángel...

Mire on mire, ahí estàs.
Senta el que senta, ahí dins.
Vulga el que vulga, és per tu.

No tinc altra cosa que els teus moments,
els records de vivències compartides.
No tinc altra cosa que les anècdotes,
les paraules que cada dia em deies.

No espere altra cosa que el dia somiat,
en el que vens i, sense pensar-ho, m'abraces.
No espere altra cosa que no siga el teu t'estime,
el veure't aparèixer i que el meu cor més fort bategue.

Mire on mire, ahí estàs.
Senta el que senta, ahí dins.
Vulga el que vulga, és per tu.

Ets com un àngel,
perquè tot el que faig ho faig per tu...

Ets àngel...

No baixes el cap i gires el cos.

Em van ensenyar a viure
però sempre faig el que vull.
Clar que és difícil no enganyar-se,
però així és com un més apren.

Pose el meus límits, els meus obstacles.
Invente el meu món perfecte i somie.
No entenc les barreres fixades, tot ha de ser possible.
Però del que estic més orgullosa és d'haver aprés:

No hi ha ningú més important que tu mateix,
no pot haver ningú capaç de canviar-te,
no deu haver ningú que t'enfonse i et mate.
Ets tu el més important, has de ser fort.
Ets tu per qui has de lluitar, ningú més ho farà.

No és com ho veus...

No és llarga la nit,
ni curt és el dia.
No és gran el sol
i petita la lluna.

No és espant la mort,
ni alegria la vida.
No és petit el plor
i gran el somriure.

No és tot com ho veus,
ni res com ho sents.
No és tot el que escoltes
i mai és quan calles.

No és sols una mà,
és l’espenta a seguir.
No és sols una mirada,
és saber que estan.

És preferible...

Preferisc estar dins d'un món imaginari,
allà, sentada a un portal.
Imaginar que estàs al meu costat,
que parle i comences a parlar.
Que rius i jo també ho faig,
que et quedes mirant-me, atenta.
I aleshores deixe de parlar,
i em quede miran-te, perfecta.
T'arrimes a mi, jo a tu,
em beses, no puc negar com t'estime.

És preferible el món imaginari,
allà on et puc tenir al costat,
on ets com sempre he somiat.

Preferisc estar dins d'aquell món,
on és possible tot el que has somiat,
i perquè et puc sentir al costat.

No em contes res?

No seràs tu la persona a la que confese fins el meu últim secret?
No seràs tu aquella persona que s'ha guanyat la meua confiança?
I per què no em contes res?

Qui sou?

No entenc que feu amb mi,
mals pensaments,
no entenc perquè veniu.

No vull vore-vos més,
mals sentiments,
no vull més mal d'aquest.

No viscau més junt a mi,
mals moments,
no viscau un dia més.

No enyoraré el vostre temps,
mals presentiments,
no enyoraré el que hem viscut.

No ploraré al no vore-vos,
males intencions,
no ploraré al no setir-vos.

No m'aturaré si no esteu,
males tristors,
no m'aturaré si es feu desconegudes.

No m'amagaré si em falteu,
mals ànims,
no m'amagaré si s'amagueu.

No canviaré si calleu,
males paraules,
no canviaré si ja no us senc.

No cauré si no us sent,
mals camins,
no cauré, per sempre caminaré.

Amiga

"Amiga, la que sempre està, de la que necessite la seua mà.
Amiga, tu, les teues manies, tot el que et fan com ets...

Amiga, gràcies per sempre estar, per que amb tu vaig a comptar.
Amiga, gràcies per amb mi parlar, i per compartir moments que no vaig a oblidar.

Amiga, tu, les teues manies, tot allò que necessite tant.
Amiga, la que veus a l'espill, la que vas formant dia a dia...

Amiga, gràcies per sempre continuar, per que et necessite per estar.
Amiga, gràcies per amb mi pensar, jo, amb tu, sempre ho faig..."