dimarts, 26 de juny del 2012

No baixes el cap i gires el cos.

Em van ensenyar a viure
però sempre faig el que vull.
Clar que és difícil no enganyar-se,
però així és com un més apren.

Pose el meus límits, els meus obstacles.
Invente el meu món perfecte i somie.
No entenc les barreres fixades, tot ha de ser possible.
Però del que estic més orgullosa és d'haver aprés:

No hi ha ningú més important que tu mateix,
no pot haver ningú capaç de canviar-te,
no deu haver ningú que t'enfonse i et mate.
Ets tu el més important, has de ser fort.
Ets tu per qui has de lluitar, ningú més ho farà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada