Preferisc estar dins d'un món imaginari,
allà, sentada a un portal.
Imaginar que estàs al meu costat,
que parle i comences a parlar.
Que rius i jo també ho faig,
que et quedes mirant-me, atenta.
I aleshores deixe de parlar,
i em quede miran-te, perfecta.
T'arrimes a mi, jo a tu,
em beses, no puc negar com t'estime.
És preferible el món imaginari,
allà on et puc tenir al costat,
on ets com sempre he somiat.
Preferisc estar dins d'aquell món,
on és possible tot el que has somiat,
i perquè et puc sentir al costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada