Seguirem recordant-nos com el que som i el que arribarem a ser, i encara que ens barallem, sabrem mirar tots els bons moments i oblidar els que fan mal.
I oblidarem en algun moment, totes les nits en les que no em dormit i tots els llits que em desfet. Els amaneixers sense roba i mirant-nos als ulls; però seguirem caminant, i mai, mai et miraré en mals ulls, per què som humans i com al que som, no som perfectes i tenim tot el dret del món a enganyar-nos.
I seguiré donant pejades al camí, i pas a pas quedaràs molt lluny, però mai, mai arribaré a oblidar-te, per què en aquests moments ets una de les persones més important que hi ha al meu món, i aquests moments, els que visc amb tu, mai vull oblidar-los!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada