No, no vull obrir els ulls i despertar d'aquest somni en el que estic vivint aquests dies; el somni que no em deixa oblidar el que vaig sentir damunt d'aquell escenari.
Tancava els ulls i pensava en que pensaveu; en si estarieu orgullosos de nosaltres; estava pensant en disfrutar, i ho vaig fer.
Quan amb força cancava les cançons i escoltava com cantaveu amb nosaltres, sentia aquell calor del públic del que altres vegades he escoltat parlar. I en cada paraula, mirada o cant, intentava fer-vos gaudir com jo ho vaig fer.
Em va agradar aquella sensació d'estar ahí dalt, junt a les persones (les que van compartir amb mi aquell escenari, i espere compartir-ne d'altres) que en gran part han fet aquest somni realitat.
Després de tot açò, l'única cosa que em falta per dir és: moltíssimes gràcies a totes les persones que hem gaudit amb aquells minuts, i els que de cor també han estat amb nosaltres a aquella habitació.
I no, no vull obrir els ulls d'aquest gran somni que si, s'ha fet realitat.
Gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada