Recordes quan eres xiquet?
Fes el mateix, quan estigues trist, pensa que eres una titella, i que tens dos fils, un en cada extrem de la boca; fes un nus a un núvol, somriu.
Després pensa que tens dos fils en cada extrimitat; camina cap a la gent que tens al costat i ofereix-los una mà per a quan necessiten ajuda.
Imagina que tens un fil en cada part del teu cos que es pot moure; comença a parlar,a ballar, a cantar, a riure, i fes tot el possible per a que, tant tu com els teus, estiguen sempre bé.
I recorda'ls dia a dia que sempre és millor amb un somriure als llavis.
I estima'ls, per què tot ser humà és digne de poder tenir aquesta necessitat.
Recordes quan eres xiquet?
Fes el mateix, sempre que estigues trist fes-te passar per una titella i somriu. I si la teua gent està trista intenta fer que es senta millor, i que també ells recorden quan eren xiquets...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada