No baixes el cap i gires el cos.

Em van ensenyar a viure
però sempre faig el que vull.
Clar que és difícil no enganyar-se,
però així és com un més apren.

Pose el meus límits, els meus obstacles.
Invente el meu món perfecte i somie.
No entenc les barreres fixades, tot ha de ser possible.
Però del que estic més orgullosa és d'haver aprés:

No hi ha ningú més important que tu mateix,
no pot haver ningú capaç de canviar-te,
no deu haver ningú que t'enfonse i et mate.
Ets tu el més important, has de ser fort.
Ets tu per qui has de lluitar, ningú més ho farà.

No és com ho veus...

No és llarga la nit,
ni curt és el dia.
No és gran el sol
i petita la lluna.

No és espant la mort,
ni alegria la vida.
No és petit el plor
i gran el somriure.

No és tot com ho veus,
ni res com ho sents.
No és tot el que escoltes
i mai és quan calles.

No és sols una mà,
és l’espenta a seguir.
No és sols una mirada,
és saber que estan.

És preferible...

Preferisc estar dins d'un món imaginari,
allà, sentada a un portal.
Imaginar que estàs al meu costat,
que parle i comences a parlar.
Que rius i jo també ho faig,
que et quedes mirant-me, atenta.
I aleshores deixe de parlar,
i em quede miran-te, perfecta.
T'arrimes a mi, jo a tu,
em beses, no puc negar com t'estime.

És preferible el món imaginari,
allà on et puc tenir al costat,
on ets com sempre he somiat.

Preferisc estar dins d'aquell món,
on és possible tot el que has somiat,
i perquè et puc sentir al costat.

No em contes res?

No seràs tu la persona a la que confese fins el meu últim secret?
No seràs tu aquella persona que s'ha guanyat la meua confiança?
I per què no em contes res?

Qui sou?

No entenc que feu amb mi,
mals pensaments,
no entenc perquè veniu.

No vull vore-vos més,
mals sentiments,
no vull més mal d'aquest.

No viscau més junt a mi,
mals moments,
no viscau un dia més.

No enyoraré el vostre temps,
mals presentiments,
no enyoraré el que hem viscut.

No ploraré al no vore-vos,
males intencions,
no ploraré al no setir-vos.

No m'aturaré si no esteu,
males tristors,
no m'aturaré si es feu desconegudes.

No m'amagaré si em falteu,
mals ànims,
no m'amagaré si s'amagueu.

No canviaré si calleu,
males paraules,
no canviaré si ja no us senc.

No cauré si no us sent,
mals camins,
no cauré, per sempre caminaré.

Amiga

"Amiga, la que sempre està, de la que necessite la seua mà.
Amiga, tu, les teues manies, tot el que et fan com ets...

Amiga, gràcies per sempre estar, per que amb tu vaig a comptar.
Amiga, gràcies per amb mi parlar, i per compartir moments que no vaig a oblidar.

Amiga, tu, les teues manies, tot allò que necessite tant.
Amiga, la que veus a l'espill, la que vas formant dia a dia...

Amiga, gràcies per sempre continuar, per que et necessite per estar.
Amiga, gràcies per amb mi pensar, jo, amb tu, sempre ho faig..."

Somie.

Et tinc al meu costat,
puc notar com estàs,
amb els besos i algun abraç.

Et puc acariciar,
al teu costat res fa mal,
amb les paraules m'arribes a calmar.

Veig com no t'has allunyat,
que continues proporcionant-me felicitat,
amb cada paraula que hem fa animar.

Note com m'intentes abraçar,
"gràcies per continuar al meu costat,
et necessite, no t'allunyes mai".


Però desperte del somni i comence a plorar,
no et trobe al meu costat.


I no deixe de pensar,
tot el que t'estime, com t'ho puc demostrar?

Si dels meus dies t'has amagat,
i és impossible veure't passar,
contar-te tot allò que tinc per contar.

Ja saps que per a mi tu ets important,
i, encara que no ho cregues, ets molt gran,
però et necessite, cada dia, trobar.

Vull l'esperança de que vas a estar,
sé que sols tu hem pots calmar els mals,
i, també, tu hem fas riure de veritat, com mai.

Necessite amb tu poder parlar,
perquè t'estime tot el que puc arribar a estimar,
dir-t'ho a la cara amb sinceritat.

No t'amagues més i vine'm a buscar,
necessite, amb tu, més del que he somiat,
com mai ningú ho ha fet, arribar-te a estimar.

No hem deixes amb el somni i dona'm un abraç,
necessite notar-te i saber que estàs,
tocar-te i saber que estem a la realitat.

Tot el que t'estime, com t'ho puc demostrar si no estàs?

(I fa mal, quan necessites a algú i notes com no està,
i plores, quan la busques i resposta no hi ha.
I fa mal, quan vols llançar un bes i no està la persona important,
i plores, quan te n'adones que és eixa la realitat.

Perquè en cada moment, en cada instant, cada anècdota que contar sempre, abans, pense: "ja podria estar ací"
I el torne a dir, que com tu, ja saps, ningú.)  #etsespecial

Vine ací, on jo estic i fes que del somni no desperte mai...