Somie.

Et tinc al meu costat,
puc notar com estàs,
amb els besos i algun abraç.

Et puc acariciar,
al teu costat res fa mal,
amb les paraules m'arribes a calmar.

Veig com no t'has allunyat,
que continues proporcionant-me felicitat,
amb cada paraula que hem fa animar.

Note com m'intentes abraçar,
"gràcies per continuar al meu costat,
et necessite, no t'allunyes mai".


Però desperte del somni i comence a plorar,
no et trobe al meu costat.


I no deixe de pensar,
tot el que t'estime, com t'ho puc demostrar?

Si dels meus dies t'has amagat,
i és impossible veure't passar,
contar-te tot allò que tinc per contar.

Ja saps que per a mi tu ets important,
i, encara que no ho cregues, ets molt gran,
però et necessite, cada dia, trobar.

Vull l'esperança de que vas a estar,
sé que sols tu hem pots calmar els mals,
i, també, tu hem fas riure de veritat, com mai.

Necessite amb tu poder parlar,
perquè t'estime tot el que puc arribar a estimar,
dir-t'ho a la cara amb sinceritat.

No t'amagues més i vine'm a buscar,
necessite, amb tu, més del que he somiat,
com mai ningú ho ha fet, arribar-te a estimar.

No hem deixes amb el somni i dona'm un abraç,
necessite notar-te i saber que estàs,
tocar-te i saber que estem a la realitat.

Tot el que t'estime, com t'ho puc demostrar si no estàs?

(I fa mal, quan necessites a algú i notes com no està,
i plores, quan la busques i resposta no hi ha.
I fa mal, quan vols llançar un bes i no està la persona important,
i plores, quan te n'adones que és eixa la realitat.

Perquè en cada moment, en cada instant, cada anècdota que contar sempre, abans, pense: "ja podria estar ací"
I el torne a dir, que com tu, ja saps, ningú.)  #etsespecial

Vine ací, on jo estic i fes que del somni no desperte mai...