Està al carrer major, jugant amb altres companyes de classe.
Però sols puc fixar la meua mirada amb ella...
És petita, no té més de deu anys i juga com quan jo era també petita.
Estan a la font del mig passant per damunt dels xorros, agafant aigua amb la boca i sense menejar-se, pensar que són un surtidor. Quina marraneria! però el meu rostre dibuixa un somriure perque jo, a la font, també feia de surtidor.
Té el pél rull, de color marró; els ulls els té verds i duu unes sabates de xarol.
Note com ja s'han cansat de passar la vesprada a la font i com, ja que encara no s'ha fet de nit, decideixen anar a un altre lloc; la seguisc...
Juguen amb la sorra d'aquella casa que esta per contruïr, fent ponts, tunels i agafant qualsevol cosa per a fer com si fós algun transport. Estan bruts fins les orelles.
Ja s'ha fet de nit, les flors de les malles que duu es confonen amb la runa; la camisa és d'una altre color i les sabates ja no pareixen de xarol. I ara, els pirris s'hen desfet i duu el pél solt, conduït pr l'aire.
He pensat que me'n torne a casa, sé que estarà bé i que tornarà prompte a casa; no deu tardar molt.
Encara estic esperant-la...recorde perfectament com va eixir de casa després de dinar, tenia ganes de tornar a l'escola per estar amb els amics, em va dir fluix i a l'orella que m'estimava i que després anirien a jugar; em va demanar que estaguera prop d'ella.
Encara estic esperant-la...estic esperant aquelles cames flaques cobertes amb unes malles a flors, la camisa de color blanc amb un dibuix de Minnie, les sabates negres de xarol, les ulleres roges que tant bé li sentaveni com no, espere aquell pél arreplegat amb pirris...
Encara estic esperant-la...espere la roba per a llavar i a qui donar-li de menjar; a aquella xiqueta que a totes hores em feia companyia...
Encara estic esperant-la...però sé que on estàs, estàs bé...cuida't i pensa sempre amb mi; des del cel vigilaré tots els teus passos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada