Tot pareix normal, com abans; però me n'he adonat de que tot ha canviat, que el demà ja és diferent.
Tot pareix normal, com abans; però no és veritat, canvia la forma de mirar, de parlar, canvia la forma d'estimar.
Tot pareix normal, com abans; però em buscat el que era imperdible i, encara que no ho cregues, ja res és igual, comença "lo" bo.
I comencem a saber caminar; a no mirar enrere en cap moment, a lluitar amb la força que l'experiènica ens ha donat.
I comencem a riure més fort; a tenir més forces per seguir lluitant, son els nostres moments, aquells que no canviaran mai.
Tot pareix normal, com abans; però no és exactament com sempre ho hem fet, ja hi ha un altre sol al cel.
Tot pareix normal, com abans; però és per la pot que tenim a obrir els ulls ben bé i veure la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada