#IESSerraMariola
Baixe del bus, els ulls encara estan plens de llaganyes i el meu cos, per despertar, soporta a l'esquena una motxilla pesada.
En cada autobús persones d'un poble diferent, però que tots comparteixen el mateix institut i molts, entre ells, són amics.
Entraves al recinte, a uns els semblava més atractiva la idea d'asseures a la Cantina i a altres, esperar plantats, fora, fins que sonava la sirena.
Quan sona, entrem tots per dos portes no molt grans; depén del curs per creuar més o menys corredors i pujar més o menys escalons.
T'asseus a una taula d'eixes verdes, la professora comença a explicar coses, fas com si escoltares encara que sols penses en tornar a dormir.
S'acaba la classe, has de baixar al taller o muntar fins plàstica o música, anar al gimnàs o quedar-te recolçada al radiador parlant.
Passen tres classes, quasi les once, és hora del pati, a l'hovern entres amb pressa a la Cantina per agafar un bon lloc.
Són quasi les once, és estiu, tens pressa per agafar l'entrepà que a la Cantina han preparat i vas, amb ganes, fora al sol.
Torna a sonar la sirena, moltes vegades tens retards, t'asseus, sense deixar de parlar, a una cadira verda que no és molt còmoda.
La professora, ja dins, tu, ara, no li fas ni cas perquè has d'acabar de contar-li això que has començat, et bonega.
Prens apunts i corregeixes activitats, fem un exàmen que tinc clar i l'acabe prompte, encara que no sóc la primera.
Ens queda un altre pati, així que continuem parlant i fem gracietes recolçades a un pilar, com m'entra set, anem a la font.
Ara si que si, s'acaba el matí i amb ganes et poses las motxila que pesa un mort i ixes, despedint-te, fins l'autobús.
Més d'un quart de camí, amb unes ganes immenses de dinar, baixes del bus, camines fins al portal, i ara si, t'estàs pixant.
#IESSerraMariola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada